OPINIO

Adeu Espanya
Rafa Gozalbes

El resultat de les eleccions en Vascongadas no ha pogut ser mes clar, la consolidacio del separatisme, dels partidaris d´una independencia light o lo que es lo mateix una lliure asociacio pera que Espanya els pague el deficit han trionfat front als dos partits constitucionalistes que no donen la talla de visio d´estat, que son victimes de les seues miseries i ambicions i sacrifiquen la concepcio de l´estat a canvi dels pactes en interessos unica i exclusivament partidistes.

El PP i el PSOE han pactat en unes ocasions i en atres en el nacionalisme mes irracional i egocentrista contribuint al fortaleiximent de les tesis que pretenen la destruccio del mateix estat que els ompli les bojaques a cabaços.

La situacio de Euskadi no es nova, porten molts anys en euskaltelebista, en ikastolas, en universitats amigues dels presos…molts anys adoctrinant als jovens, convertintlos en victimes i enemics. Euskadi, en Euskadi i tambe en Catalunya l´odi creix mentres els dos partits miren cap a atra part i fan concesions sense pensar en el demà. Tot esta a la venta, tot se pot negociar si els independentistes continuen recolzantlos en la carrera de Sant Jeronim.

Ara s´espanten davant la posibilitat de radicalisacio del Plan Ibarretxe, mentres en el nostre regne s´obliden de que la situacio serà sense dubte la mateixa d´aci a tan sols uns anys.
Estos dos partits han venut la nostra llengua, l´idioma valencià, al separatisme pancatalanista, han sacrificat l´autonomia del poble valencià primer pel recolzament de CIU al PP i ara pel de ERC al PSOE, dos actuacions similars sempre en la mateixa moneda de canvi.

Ara, apreten mes encara i aprofitant la reforma de l´estatut volen, i ho faran, elevar als altars a la AVL mentres continuen tocant mare en la barrera del 5% pera que per si acas el valencianisme torna a les Corts no hi hasca forma de desfer esta tropelia.

Han ficat la cultura valenciana en mans dels radicals pancatalanistes oblidant que per a estos, la llengua es tan sols l´excusa per a la construccio dels paissos catalans. Uns paissos a on el castella no te cabuda, a on Espanya no pinta res, a on l´unic important es la seua euroregio, sí, eixe eufemisme transitori dels PPCC a on les estelaes onejen per tot arreu mentres se perseguix en coaccions, amenaçes i atentats als que discrepen de les seues tesis fascistoides.

El genocidi tornara dels llibres d´historia a l´actualitat dels noticiaris mentres manden a la merda a Espanya i el PP i el PSOE miren cap a atre costat en mig de un encreuat d´acusacions mutues. Estem comdenats a ser els constitucionalistes del País Valencia mentres estos dos partits no parlen mes que d´arbres de l´amor. ¡Quina colla d´estadistes!