El passat dijous 30 de novembre Valencia hui publicava la noticia que dia que l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, havia dit en un diptic que Valencia es la segona ciutat dels Països Catalans.

Incloure a Valencia en la definicio politica de Països Catalans es un erro frut no se si d’una profunda ignorancia o d’una cruel ironia. Este fet atenta contra la Constitucio Espanyola i sobretot contra la dignitat de tots els valencians.

Es un insult front al qual no podem mostrar-nos indiferents, no nomes perque no estiga dins del marc constitucional sino perque representa una amenaça contra l’historia i les nostres senyes d’identitat, en definitiva, tot lo que diferencia i fa tindre personalitat propia al Poble Valencià. Personalitat i senyes que en tanta vehemencia volen aniquilar els que respalden el catalanisme expansionista, que no es sino el resultat de tindre una historia que no els satisface i l’enriquixen a costa de canviar la nostra. Es dir, tratar de ser ara lo que mai han segut. I per la mateixa regla de tres, els valencians tampoc anem a ser ara lo que ells pretenen, perque sempre hem segut, som i serem VALENCIANS, precisament per pertanyer a l’area geografica que es diu REGNE DE VALENCIA o a la COMUNITAT VALENCIANA, i que engloba Castello, Valencia i Alancant.

Com be diu l’edil barceloni, Jaume I conquistà Valencia en l’any 1.238, i la dotà de furs, lleis i institucions propies. Si, propies Jordi, pero no paraleles a les de Catalunya, perque lo que si esta clar es que un Regne com era Valencia no anava a tindre institucions “paraleles” a les d’un, perdoneu-me, trist comtat.