El passat dilluns un bon grapat de jovens
valencians i valencianistes del G.A.V. Unes 80 persones,
mes o manco, Acodiren a l’Ajuntament de Valencia a
vore com discorria el parafernalic acte montat per la “senyora”
Alcaldesa de Valencia per ad eixa vesprada-nit.
Eixe dia s’entregava un premi –entre atres-
a Ascensio Figueres, presidenta de l’academia catalanista
A.v.ll. A. Figueres -veïna de Nules-, afiliada i militant
del PP i catalanista declarada.
Despres de sentir totes les bones, pero buides i falses
paraules dites per ella, un discurs per cert calcat a tots
els que sol i nos tenen acostumats als valencianistes des
del PP, se li va dir en frases reinvindicatives i plenes
de patriotisme valencià que la llengua valenciana
no es ni ha segut mai catalana, que som valencians i que
mai hem sigut catalans i un llarc palmito de veritats que
es veu que a l’alcaldesa no li agradaren, i per aixo
ordenà que el valencianisme alli present fora desallojat
per mig de la policia municipal.
Despres han vingut les declaracions als mijos de comunicacio.
Per part dels socialistes s’ha denunciat que se retiren
les subvencions a entitats culturals valencianistes, com
es el cas del G.A.V. Una subvencio que no aplega a 400 €
-per a tot un any- i que rep (perque aixina esta estipulat
per llei) per impartir cursos de Llengua Valenciana (no
el catala que impossa l’A.v.ll.), com tambe protestant
per nostra participacio en la fira anual d’Expojove,
lloc a on es difon nostre amor i defensa per nostra terra
valenciana, identitat i personalitat, per part de les Joventuts
del G.A.V.
Ya sabem que als socialistes els va mes juar al paper de
Judas el traidor, sí, el que va negar fins a tres
voltes a Jesucrist, facilment es veu que existix el paralelisme
en lo dit quan recordem les tristes images que verem des
del socialisme governant quan “nostre amic”
el charnego Carot Rovira impossà que 3 membres del
partit socialiste negaren l’existencia de l’idioma
valencià i per a mes inri fon per part de dos ¿valencians?
MĒ Teresa F. de la Vega veïna de Xativa i Jordi Sevilla
veï de Russafa, el porrito de ZP possà la guinda
de l’humillacio.
Com nos esperavem en el G.A.V. Han eixit els de sempre del
PP rasgant-se les vestidures, diguent coses com que els
socialistes volen els “països catalans”
entre atres catalanades, pero es curios –per no dir
penos directament- vore que en el beneplacit del PP el sistema
educatiu valencià en practicament tots els seus nivells
te a l’avast de qualsevol chiquet mapes dels inconstitucionals
“països catalans” o directament imposicions
falsaries en les netes i receptives ments de nostres chiquets
de mes d’un mestre immersor catalaniste despreciant
nostra milenaria Llengua Valenciana degradant-la ad un simple
dialecte del català.
De Rita encara estem esperant alguna declaracio, i es que
ya se sap que “qui calla otorga” i qui dona
un premi ad un catalaniste…
En quan a la desmarcacio d’alguns membres la seccio
de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. Del G.A.V. I demes
entitats culturals participants del II Congres Internacional
de la Llengua Valenciana, no nos ve de nou, ya que no conten
en nosatros per a res des de fa molt de temps, ni tan sols
per a defendre en les manifestacions a nostra terra valenciana
de les intromissions catalanistes, unes manifestacions convocades,
organisades o simplement ajudades a dur a terme per part
de nostra entitat, nosatros que tantes voltes hem segut
fidels a la RACV, ¿o ya no recorden des de la R.A.C.V.
Lo que es demanava en la manifestacio de 1997? O que es
consegui baix l’impetu del G.A.V. Que la R.A.C.V.
Tinguera distincio de Real.
I es que “es de ser ben parit ser agraït”,
en canvi per demanar-los obertament que expulsaren de la
R.A.C.V. Als traïdors que tenen apesebrats dins de
l’A.v.ll., des d’eixe moment s´han gelat
les relacions – mes si cap- entre les dos Entitats.
Deurien de vore en la RACV a on estan realment els valencianistes
i no buscar el distanciament, i es que a la fi vullgam o
no estem tots en el mateix barco i tenim el deure de conduir-lo
a bon port, li pese a qui li pese.
