|
CONFERENCIA DE JUAN GARCIA SENTANDREU EL REPTE DEL 2011: UNA ILUSIO POSSIBLE Valencia, 17 de maig de 2008 GRUP D´ACCIO VALENCIANISTA |
||||||
INDEX 1.- INTRODUCCIO: REVISIO HISTORICA DEL NAIXIMENT DE COALICIO VALENCIANA 1.- El manifest del Nou Valencianisme: Juliol de 1999 2.- El discurs fundacional del Nou Valencianisme de Febrer de 2004 3.- La fundacio i inici de Coalicio Valenciana: Octubre del 2004 |
||||||
|
||||||
| 2.-
LES ELECCIONS DE MAIG DE 2007. LA REALITAT POLITICA TRES ANYS I
MIG DESPRES DE NAIXER COALICIO VALECIANA. 1.-Maig del 2007: Guanya el PP. La victoria de la por i l´irresponsabilitat. 2.- El llegat catalaniste del PP: la consolidacio de l´AVL. 3.- Les eleccions nacionals del 9 de Març de 2008 |
||||||
3.- EL REPTE DEL 2011 1.- La divisio del PP a nivell nacional: ¿primaries per al 2010/11? 2.- La consolidacio estructural de Coalicio Valenciana. |
||||||
|
||||||
| 3.- Una ilusio possible. | ||||||
 |
 |
|||||
Vullc
en primer lloc agrair al Grup d´Accio Valencianista esta
nova oportunitat de poder dirigirme a vosatros en l´intencio
d´acostarmos, no a soles a la crua realitat actual que li
pertoca passar al valencianisme social i politic sino, i crec
que es la mes important, intentar escrutar el futur inmediat per
tal de saber que es lo que tenim que fer per a afrontar este repte
que es la data del 2011 que, encara que parega lluntana, està
tan proxima o mes que el 2007 respecte al moment fundacional de
Coalicio Valenciana. |
||||||
1.-
INTRODUCCIO: REVISIO HISTORICA DEL NAIXIMENT DE COALICIO VALENCIANA 1.- El manifest del Nou Valencianisme: Juliol de 1999 Pero, abans de tot, vullc deixar clar per a qui no hu sapia com i per que naixque Coalicio Valenciana en este salo en la llectura del discurs fundacional, precisament perque pense que les circumstancies que donarem llum al nostre partit en el 2004 i al manifest del Nou Valencianisme en Juliol de 1999 estan cada dia mes vives i d´actualitat, lo que supon dir, a l´hora, que la gravetat de la sitacio es la mateixa si no mes. El manifest del Nou valencianisme, formulat despres de tres reunions en el Hotel Astoria de Valencia en l´any 1999 despres de la perdua de la representacio institucional del valencianisme per part d´Unio Valenciana i en unes jornaes en el que participaren Josep Maria Guinot i Galan, Joan Costa, Josep Boronat, Chimo Lanuza, Toni Fontelles, Joan Ignaci Culla, i qui es dirigix a vosatros, propugnava la refundacio del moviment valencianiste fent una crida a l´unitat politica dins de la nostra diversitat desde deu postulats que haurien de regir la creacio d´un nou partit politic. Com a encarregat de la redaccio de dit manifest vaig arreplegar el sentiment de superacio del erros del passat que quedaven especialment circumscrits a no pactar en ningu que no garantisara la primacia de les propostes ideologiques i l´objectiu primordial de la consolidacio del partit per damunt dels interessos personals que s´havien convertit en la lacra que afonà el proyecte de 1982. Pero pensant que encara es deuria d´intentar la possibilitat de reflotar la nau d´Unio Valenciana, no a soles aplaçarem la fundacio del nou partit sino que participaren activament desde el Grup d´Accio Valencianista en la campanya del 2003 en el que quedà definitivament ferit de mort aquell fill al qui li se donà llum en el moment constituent de la nostra autonomia politica. A partir d´eixe moment, i per a preparar la conformacio i fundacio d´eixa nova estructura politica, vaig ser succeit en la presidencia del GAV per l´actual President, Manuel Latorre, en l´interes mutuo d´abdos organisacions d´implicar a l´entitat i al partit en esta nova aventura en el que sempre quedà clar que el valencianisme cultural no tornaria a soltar de la ma el proyecte politic per tal de que no es repetira l´alluntament d´una Unio Valenciana que pergue, d’esta manera, la seua anima valencianista. |
||||||
2.-
El Discurs Fundacional del Nou Valencianisme de Febrer de 2004 En el mes de febrer tingui l´honor de llegir el Discurs Fundacional del Nou Valencianisme i de Fundacio de Coalicio Valenciana que escomençaria la seua singladura a partir del mes d´octubre del 2004. I el vaig fer plantejant una proposta plenament arrailà en l’historia i en la veritat del nostre Reine de Valencia, alçant la bandera de la foralitat com a estandart de la defensa dels nostres interessos, de la nostra dignitat com a Reine, i com a garantia de la nostra conservacio de tradicions i reivindicacio permanent dels nostres signes d´identitat. I el vaig fer, convençut i influit per la meu formacio juridica, desde un plantejament totalment racionaliste, ya que l´identitarisme sense una base llegal, racional i historica mos pot conduir a un irrefrenable i desordenat nacionalisme negador de llibertats individuals i divisor de societats i persones com ocorre en el Païs Vasc i Catalunya. Este discurs, que va ser introduit pel filolec i companyer de llistes electorals, Chimo Lanuza, era tambe una oferta a atres sensibilitats valenciansites per tal de fer un front comu de cara a compareixer lo mes units posibles en les següents eleccions autonomiques i municipals. No pugue ser entre organisacions pero si que reconeguts nacionalistes tingueren la valentia de formar part de les llistes de Coalcio Valenciana en la conclusio de que el valencianisme de construccio no pot mai inciar el seu edifici en un enfrontament en lo circumstancial, sino que, deixant de costat punts de vista diferents pero units en la valencianitat, lo que convenia era precisament aixo: l´unio a l´hora de fonamentar l´estructura del nou partit. Hi ha que fer, per tant i en este moment, un acte de reconeiximent al seu patriotisme i generositat. La formulacio d´un foralisme constitucional no era el resultàt d´una reflexio intelectual mes o manco voluntarista, sino que, ademes, volia ser el punt d´encontre entre l’estructura politica historica que donà el mes gran explendor al nostre Reine de Valencia i la seua actualisacio per mig d´un Estatut d´Autonomia que, el ranc de foralitat que li permet la disposicio segon de la Constitucio espanyola, definix la nostra participacio pactà en eixe espai social i moral constitucional que ha d´impedir que la nostra Comunitat Foral Valenciana siga discriminà en benefici d´atres comunitats que mai han ostentat la dignitat politica que te el Reine de Valencia. La foralitat constitucional no es a soles un punt d´encontre en la nostra realitat historia i juridica, sino que es la formula mes genuïna en la que mos podem i mos ham de trobar els valencianistes de totes les sensibilitats que, guiats pel patrotisme i la vocacio de servici a Valencia, volem construir desde l´unio de forces i d´estrategies el partit que necessita la Patria Valenciana. |
||||||
 |
 |
|||||
3.-
La fundacio i inici de Coalicio Valenciana: Octubre del 2004 Coalicio Valenciana fixà en el seu Consell Constituent de Novembre de 2004 celebràt en el Palau de Congressos de Valencia un doble objectiu primordial: la seua implantacio en el maxim de pobles de la Comunitat Valenciana i en ser el cresol i sumatori de tots els partits i organisacions valencianistes existents en eixe moment. Poc a poc anaren acostantse els partits que hui conformen la nostra organisacio, incorporantse els seus dirigents als orguens de govern de Coalicio Valenciana. Hem de senyalar que, en honor a la veritat, com en qualsevol organisacio han hagut divergencies naixcudes de diferents punts de vista i interessos. A soles estos ultims han donat com a resultat unes quantes desercions motivaes especialment per questions electorals a les que em tinc -mos tenim- que anar acostumant i que pareix que son inherents, consubstancials i inevitables, per desgracia, en aço de la politica. Pero tambe han hagut significatives incorporacions, com han segut els membres del Partit i de l’Ateneu Republicà Blasco Ibáñez encapsalats pel seu President i hui Vicepresident de Coalicio Valenciana, Enrique Alonso Amate, que son un eixemple clar de l´unitat dins de la pluralitat valencianista. En aquell moment Coalicio Valenciana no anava a escomençar de cero. Era pijor que aixo: el llegat de decepcio i desconfiança que mos deixà Unio Valenciana va fer que el proces d´implantacio local, comarcal i provincial del partit fora molt mes costos. Orfes del respal empresarial i mijatic, hauriem de mamprendre esta singladura contracorrent i front a un discurs absolutament manipulador en el que el partit del govern valencià, el PP, es presentava com a paradigma de la defensa de la valencianitat mentimentres creava una AVL i oficialisava el catala en tota la Comunitat Valenciana. Pero lo millor de l’anima i del patriotisme del valencianisme de lluita, mamàt en esta entitat, va fer que els que provenim i som del Grup d´Accio Valencianista desafiarem al fatalisme i escomençarem la construccio dels fonaments d´un edifici del que encara queda molt per fer. Coalicio Valenciana es hui una realitat superior a lo que la gent es pensa. La nostra presencia social i territorial es molt mes important que els nostres resultats electorals i representacio institucional, i es a partir d´esta realitat, desde la que mamprenim este segon periodo que ha de fructificar en la definitiva consolidacio del partit per tal d´estar a punt per al repte que supon les eleccions del 2011 aon les circumstancies no seran, ni molt manco, les mateixes que les que donaren al PP la victoria en el 2007. El dur treball que estan duguent a terme tant la territorial de la provincia de Valencia com la secretaria d´implantacio son un eixemple del compromis que l´estructura de govern de Coalicio Valenciana te en cada un dels consells locals i comarcals del partit, donantlos, per mig de la Secretaría General un assessorament i interlocucio que està fent que, en regiduries o no, Coalicio valenciana siga un dels partits que hui per hui tinga presentats mes contenciosos contra illegalitats de diferents governs municipals. La participacio municipal es revela con un dels millors altaveus del mensage de Coalicio Valenciana i cada u dels nostres regidors es depositari de l´important tasca de consolidacio i expansio del partit en cada poble i comarca. Per aixo, el partit vol tindre persones compromeses i valentes, capaços d´intervindre sense por en l´actualitat diaria del municipi, defenent sense complexos l´ideari valencianiste de Coalicio Valenciana. En tres anys i mig hem convocàt una de les mes grans movilisacions contra l´intromissio del catalanisme en la nostra terra, el 27 de Novembre del 2005; una atra contra els “països catalans” i les agressions de Laporta; dos contra el Correllengua catalaniste en Gandia. Hem convocàt concentracions multitudinaries, com la de protesta en la Plaça de la Mare de Deu contra el dictamen de l’AVL i atres simboliques com la de l´apertura del edifici de El Sigle per Accio Cultural i diverses en la porta de la Generalitat Valenciana contra la llegalisacio de TV3 i contra la politica llinguistica de l’AVL i el Consell Valencià. Hem participàt activament en manifestacions reivindicatives de plataformes socials i veïnals com la de la subestacio de Patraix; la de l´Hospital Militar de Mislata; les de l´Hospital Comarcal de Cheste-Buñol; les de No al transport en superficie; les de defensa del camp valencià; dels interessos dels autonoms i tantes atres... Hem convocàt gales lliteraries i culturals com les Gales de la Llengua Valenciana; dos grans concentracions del Dia de la Valencianitat en el llit del riu Turia i dos espectaculars Congressos: el Constituent i el I Congrés Foral de Coalicio Valenciana en el Palau de Congressos de Valencia. S´han donat mes de 200 conferencies en pobles de Valencia, Castello i Alacant i tot aixo fructificà en la presentacio de vora de 140 candidatures locals. S´han presentàt mocions municipals; s´han fet multitut de revistes, fullets; s´han defes proposicions de lleis, preguntes parlamentaries; s´han presentàt dos Iniciatives Llegislatives davant les Corts Valencianes.... en acabant, un dur treball que vullc agrair a totes les persones i militants que s´implicaren en totes elles i que varen fer arribar la veu i el nom de Coalicio i del Valencianisme per tot arreu. Totes estes actuacions politiques son hui part de l´actiu i patrimoni de Coalicio Valenciana que ha conseguit introduir una marca en el complicadissim mercat electoral valencià. Ningu es pensava, yo tampoc, que fer aplegar a la gent una marca diferent anava a ser tant dificil. I si algu conclou irreflexivament que se pot fer en un parell de comunicats de prensa a soles li desige que no faça l´inversio que ha fet Coalicio Valenciana perque les lleis del mercat politic fan practicament infranquejable les barreres impostes per esta democracia mijatica controlà pel PP i PSOE. Fer un nou partit contra corrent i contra la llosa que supon el passiu d´Unio Valenciana ha segut un treball de moros, de molta publicitàt i de molts de dinés. Si algu es pensa que es pot fer un atre o en mes facilitàt, a banda de ser un irresponsable, erra de totes totes i tornarà a caure en el mateix erro. Hui per hui, i com demostraren les passaes eleccions generals, el 80 % del vot de fidelitat valencianista -encara que reduit- residix en Coalicio Valenciana que es configura com a nou partit emergent i que ni molt manco ha dit la seua ultima paraula. Estem mamprenguent un cami que en politica es medix per llegislatures i mosatros, mentres atres desapareixen despres de 6 llegislatures, encara no hem complit la primera. |
||||||
2.-
LES ELECCIONS DE MAIG DE 2007. LA REALITAT POLITICA TRES ANYS
I MIG DESPRES DE NAIXER COALICIO VALECIANA. 1.-Maig del 2007: Guanya el PP. La victoria de la por i l´irresponsabilitat. Els resultats del les eleccions locals i municipals del 27 de Maig del l´any passàt ya els valorarem en este salo, precisament el 5 de Juliol, en la mocio de confiança que presenti a la militancia de Coalicio Valenciana. La victoria inqüestionable del PP, que havia sostingut la seua campanya electoral en el vot de la por a un supost tripartit socialiste catalaniste que no aplegà ni molt manco a ser una realitat, amarrava, de nou, el vot valencianiste que Unio Valenciana anà perguent progressivament desde 1995. El supost vot util desplaçava a qualsevol força politica que no foren PP o PSOE i tant Esquerra Unida com el Bloc escomençaren una carrera cap arrere que donà en les passaes eleccions generals els pijors resultats electorals de la seua historia. El duopoli PP-PSOE es consolidava, pero els agravis patits en el nostre Reine en tres anys de govern de Zapatero i una exitosa manipulacio informativa per part del PP va fer que este s´alçara en un resultàt imprevist per a tots. Coalicio Valenciana trague 23.000 vots, 9.000 mes que Unio Valenciana de manera directa, i 21.500 mes que Opcio Nacionalista. A pesar de que era la nostra primera convocatoria, l´esforç personal fet per tots i cada u dels militants i simpatisants de Coalicio no es va vorer recompensàt en els resultats mereixcuts i que esta Comunitat Valenciana necessita per a eixir de la modorra i anestesia general que patix desde fa molts, molts anys i que mos esta duguent a pedre totes les oportunitats de futur per a l’efectiva defensa dels nostres interessos. El partit socialiste valencià immers en una crisis interna de lliderage en un Joan Ignaci Pla que sería sacrificàt pel propi partit en vespres de les generals, no arribava a compondre un discurs propi i valencià, anant a remolc de Catalunya en lo identitari i de Madrit en lo organic i economic. El conflicte de l´aigua, l´immigracio i el desequilibri financer van ser manipulats exitosament pel PP sense que el partit socialiste tinguera el valor de tirarli encara al seu contrincant que estos problemes naixqueren de l´incapacitàt del propi PP durant el 8 anys de govern d’Aznar. Pero el PSOE seguix ancoràt en una adhesio inquebrantable a qualsevol politica que faça el govern de Zapatero per perjudicial i lessiva per als interessos dels valencians, i en la justificacio de lo injustificable, com es la derogacio del transvas de l´Ebre, fan bo a un Partit Popular al qual no es capaç ni de reprocharli que els diputats del PP votaren contra el transvas en l´aprovacio de l´Estatut d´Arago en el 2006. El PP recurri a tots els efectius mijatics que encapçala la manipuladora informacio de Canal 9 i en vespres de les eleccions autonomiques s´enbolicà de nou en un valencianisme d´auxili cridant a la movilisacio general per a que no es perguera cap vot valencianiste fora del PP per ser -digueren sense el mes minim pudor- el vot en clau valenciana, copiant inclus el nostre eslogan i produint una por i una confusio que impedi que les numeroses assistencies als nostres actes electorals se traduiren en autentics vots valencianistes. |
||||||
 |
 |
|||||
2.-
El llegàt catalaniste del PP: la consolidacio de l´AVL. El PSOE, que seguix amarràt a un catalanisme burgues i servil als interessos de Catalunya no tingue el valor de denunciar la mentira valencianista del PP de la Comunitat Valenciana. Ni propicià de cap manera que, en els mijos de comunicacio que controla, puguera Coalicio Valenciana fer aplegar a la societat valenciana la tergiversacio i falsetat del mensage popular. I entre la suposta utilitat d´un vot manifestament inutil i la por a una previsible pero a l´hora irreal victoria d´un debil i dividit tripartit catalaniste, per a lo que va a servir el vot el PP es per a que el seu cada vegà mes prominent catalanisme no tinguera en totes les institucions la veu de denuncia i resposta contundent de Coalicio Valenciana. El poble valencià, sumit entre la mentira i l´irresponsabilitat, propiciava la consolidacio d´un poder omnimodo i sense oposicio, convalidant actuacions politiques del govern valencià de Francisco Camps que constituixen un autentic contrafur com els l´oficialisacio del catala en el Reine de Valencia per mig de l´aprovacio del dictamen de 9 de Febrer de 2005 per part de l´Academia Valenciana de la Llengua creà pel PP i adscrita a la Conselleria de Presidencia de la Generalitat Valenciana i que mos costa als valencians 700 millons de les antigues pessetes. El PSOE impongue el catala per la via dels fets en totes els substrats socials valencians pero tingue que aplegar el PP al poder per tal de donarli llegalitat i carta de naturalea a algo que el PSOE no s´atrevi en son dia. Despres del pacte de Reus de Zaplana i Pujol en 1996, ara Francisco Camps i Gonzalez Pons -Pin i Pons, els chiquets de Rajoy- donen l´estocà de mort a la llengua valenciana per mig del pacte de Barcelona i de Benidorm del 2005 que tancà en CiU, PSC i ERC el nou aspirant a secretari general o portaveu del PP, l´inefable i ambicios, Esteban Gonzalez Pons. La presencia de membres d´Esquerra Republicana de Catalunya en la Comisssio d´Evaluacio del Personal de l´Academia Valenciana de la Llengua demostra no a soles el control directe que eixercix el nacionalisme catala dels destins de l´AVL sino l´escandalos servilisme que esta institucio presta a l’Institut d´Estudis Catalans, del qual son membres molts dels academics de l’Academia Valenciana de la Llengua. El dictamen del 9 de Febrer de 2005 de l´Academia Valenciana de la Llengua aon lliteralment es proclama en el seu articul 6 que “tant llegal es la denominacio de valencià com la de catala per a la nostra llengua” supon un contrafur manifestament antiestatutari i ahistoric que conculca l´espirit i lletra de l´articul 3 de la Constitucio i del nostre Estatut autonomic. Ademes, la presencia institucional i blindage de l´Academia Valenciana de la Llengua, reforçà per la seua inclusio en l´articul 6 del nou Estatut d´Autonomia valencià de 2006 pactàt entre el PP i PSOE, està produint una serie de conseqüencies juridiques, politiques, judicials, academiques i socials que està duguent a la nostra llengua valenciana a la perdua de la seua identitat propia, sent suplantà per la llengua catalana en coleges, instituts, universitats, mijos de comunicacio i administracions, provocant primer un factor de confusio entre la ciutadania i en acabant un manifest rebuig per part d´un poble que vol mantidre l´idioma heretàt desde fa sigles i en el que els classics valencians escrigueren alcançant el seu gran esplendor en el Sigle d’Or de la Llengua Valenciana. Les conseqüencies judicials a partir de la publicacio del dictamen de l´AVL de 2005 han segut verdaderament tragiques per a la llengua valenciana. Reiteraes sentencies judicials reconegueren l´homologacio dels tituls de catala per a la ensenyança de la llengua valenciana. Es especialment significativa i greu la sentencia del Tribunal Suprem del 6 d´abril de 2006 que va donar la rao a “Acció Cultural del País Valencià” aon es manifesta lliteralment que dita homologacio naix de l’acatament per part de l’AVL de la falsa unitat de les llengües valenciana i catalana i de la doble denominacio “valencià-catala”, i lo que es mes humillant i vergonyos: per l’acatament explicit en dit pleit per part de la Generalitat Valenciana de que la llengua valenciana es un simple dialecte del catala. Textualment diu la sentencia: “La llinea argumental seguida per la Generalitat Valenciana en el seu escrit d’oposicio a la casacio ve a reconeixer lo anterior desde el moment en que posa l’accent en que el valencià es una varietat de la llengua catalana”. A nivell llegislatiu europeu les conseqüencies tambe han segut desastroses. La presencia de l’AVL i el seu dictamen ha segut decisiu per a modificar fatalment la Carta de les Llengües Regionals o Minoritaries del 21 de setembre de 2005. En l´informe del Comite d´Experts d´Estraburc, en la pag. 7 aon es referix al valencià manifesta que “la Academia Valenciana de la Llengua reconeix que el valencià forma part del mateix sistema llingüistic utilisat en els diferents territoris despres de la seua incorporacio a la Corona d’Arago: Catalunya, Illes Balears, Principat d’Andorra, la Franja oriental aragonesa, la ciutat d’Alguer en Sardenya, i el territori que hui en dia constituix el departament frances dels Pirineus Orientals”. Aço fa que en el dictamen referent a la llengua catalana la comissio dictaminadora afirme que “el sigle XV es va descriure com el Sigle d’Or de la Llengua Catalana”. Este el l´autentic llegat valencianiste del Partit Popular de la Comunitat Valenciana que es proclama hereu de Vicente González Lizondo i que en clau valenciana mentix i estafa impudica i descaradament al poble valencià. |
||||||
3.-
Les eleccions nacionals del 9 de Març de 2008 |
||||||
 |
 |
|||||
3.-
EL REPTE DEL 2011 1.- La divisio del PP a nivell nacional: ¿primaries per al 2010/11.? Tal com mosatros preveiem, el PP està a punt d´esclatar en dos. Units virtualment hasda que aplegaren les eleccions, el PP (una maquinaria de poder i de carrecs despres de 8 anys de govern d´Aznar i de 4 en l´oposicio del govern de Zapatero) era ya un polvori al que a soles faltava afegir la confirmacio de que anava a permaneixer 4 anys mes en l´oposicio. El PP es, 20 anys despres, una replica que lo que fon l´UCD: un barrejàt de families ideologiques mes o manco unides pel detentament del poder. Si el poder es pert les families entren immediatament, primer en debat i despres en confrontacio. Confirmà la derrota del PP en les passaes eleccions suraven i es manifestaven publicament les dos faccions mes importants del PP: els socialdemocrates i neonacionalistes, per una banda, i els lliberals i conservadors per atra. Al front dels primers -els socialdemocrates i neonacionalistes- es troben Mariano Rajoy –“Marianín” en paraules de Federico Jiménez Losantos-, Gallardón –“Ambiciones” segons Losantos tambe-, Soraya Sáenz de Santamaría, Camps i González Pons. Al front dels lliberals i conservadors, Esperanza Aguirre, Mayor Oreja, Rodrigo Rato, Maria San Gil, Eduardo Zaplana, Acebes i Álvarez Cascos. Estos ultims respalats mijaticament per El Mundo i Pedro J. i la Cope i Federico Jiménez Losantos. Al sendema de la derrota del PP, la Cope i el Mundo demanaven un canvi de rumbo i de lliderage en el PP, pero Mariano Rajoy en una jugà que agarrà d´imprevist als lliberals i conservadors, presentà en l´eixecutiva nacional la seua candidatura a ser de nou candidat a les eleccions del 2012, pegant una portà a les iniciatives, propostes i intencions dels seus rivals interns. Especialment patetica va ser l´image d´un Eduardo Zaplana alçantse en peu en el moment en que Rajoy manifestà el seu desig de repetir, en companyia de tots els membres de l´eixecutiva per tal d´aplaudir unanimement el seu renovàt lliderage. Zaplana als pocs dies deixava el partit per a dedicarse a no se sap que en nom de Telefonica a la que representarà en Bruseles per un sou que aplegarà als dos millons d´euros, mes de trecents millons de pessetes. A colacio d´este nomenament, qui va ser el seu primer Conseller de Cultura quan Zaplana aplegà a la Generalitat, el catalaniste Fernando Villalonga, va fer estes significatives manifestacions el passàt 30 d´Abril: "Estoy encantado de que hayan elegido a un cerebro político y de la estrategia, pero no habla inglés, ni francés, ni alemán, las lenguas vehiculares de la Unión Europea, y en ocho años en la Comunitat no llegó a hablar valenciano, por lo que dudo mucho que llegue a dominar nunca estas lenguas, que son más complicadas. Le deseo mucha suerte pero veo dificultades; ha sido una mala inversión de Telefónica" El colp d´efecte de Mariano Rajoy revalidant el seu lliderage al front del partit no impedi a la Presidenta de la Comunitat de Madrit, Esperanza Aguirre, de menejarli la cadira al seu President declarant obert un periodo de reflexio i de debat d´idees que es lo que se fa quan u vol derrocar a l´atre. De moment Esperanza Aguirre al manco ha conseguit posar en entredit varies circumstancies: 1.- Que Rajoy no es el lider unanim del partit, 2.- Que el partit està dividit en faccions confrontaes, 3.- Que ella es el referent, hui per hui, que mes sona com a alternativa a Rajoy i que si Rajoy no la vol de contrincant en el Congrés que es celebrarà aci en Valencia el mes que ve, haura de contar en ella i en els seus per a la nova eixecutiva nacional. Aguirre i els seus lliberals-conservadors -als que no tenim que oblidar que Rajoy els convidà a deixar el partit- demanen ara l´apertura d´un proces de debat ideologic que acabe en unes eleccions primaries per tal de triar democraticament qui ha de ser el candidat del PP a la presidencia del Govern en les eleccions del 2012. Si Esperanza Aguirre conseguix entrar en la eixecutiva que ixca del Congrés de Valencia podra assegurarse o unes primaries o al manco el que el seu nom es consolide com una alternativa en possibilitats de cara al 2012. Personalment crec que Rajoy intentarà impedir unes primaries per damunt de tot, pero pot ser que, despres de les eleccions europees, catalanes i vasques de l´any que ve, 2009, i despres d’una mes que previsible catastrofe electoral del PP en estes comunitats, es convoque un nou congrés del partit per a definir una nova eixecutiva en l´objectiu final de marcar un candidat. I dic candidat, perque sería llogic que no sent primaries sino un congrés en compromisaris, Rajoy intente controlar el resultàt del dit congrés garantisantse els avals necessaris per a impondre els seus interessos. Mireu com Rus ha tret avals per a Rajoy en 24 hores per al congrés del mes que ve. D´esta manera, pense que els lliberals-conservadors de Esperanza Aguirre no guanyaràn ni este congrés de Juny ni el que es faça despres de les autonomiques catalanes i vasques i que el candidat siga Gallardón, si no Rajoy, i si es el primer heu sera en l’aval del segon. I encara que parega increible a hores d´ara, inclus José María Aznar molt sibilinament ha deixat de donar el seu respal als seus companyers lliberals-conservadors i a la seua protegida Esperanza Aguirre. Si Aznar troba que Aguirre no te possibilitat podria pactar en Gallardón el donarli el seu aval sempre que este renuncie a l´alcaldía de Madrit en benefici de la segon de la llista municipal de la capital a la que li diuen Ana Botella per a que Madrit tinga una flamant alcaldesa i un ben posicionàt alcalde consort. El cas es que guanye qui guanye el partit, hui, l´any que ve i els atres, serà un partit dividit i trencàt pel mig i dit enfrontament, unit a un previsible enfortiment del Partit Socialiste, farà que el PP valencià acuse este desgast i escomence una forta desacceleracio -com digue Gonzalez Pons-. Es, per tant, en este escenari en el que Coalicio Valenciana ha de pensar que podem fer reflexionar als votants valencianistes que recalaren en el PP per a que es donen conter de que la formacio popular, a banda de no ser valencianista, ya no es l´estructura segura, forta i cavall guanyador mereixedor d´un vot que ya no resulta tan util per a garantisar les aspiracions d´un poble que vol defendre sense hipoteques el seu futur i la seua identitat. |
||||||
2.-
La consolidacio estructural de Coalicio Valenciana. Coalicio Valenciana ha mampres una reforma estructural en prou de calàt per tal de dispondre de la millor organisacio de cara al repte que son unes eleccions autonomiques en un panorama que, a dia de hui, es presenta diferent respecte de les passaes votacions del 2007. El Partit Popular sumit en la seua impopularitat per la divisio interna i descredit d´alguns dels seus liders, mos ha de deixar un espai del seu terreny, i lo que es mes important, una quota dels seus votants mes critics, als que hem d´aplegar intentant superar el silenci mijatic que mos seguirà imponent la cort informativa que l´embolica. El PP, ni molt malco desapareixera, ya que en una militancia nacional de vora de 700.000 afiliats te garantisà la seua supervivencia i lliderage en el centre-dreta d´Espanya. Pero en politica tot es possible. El PP naixque d´una debil Alianza Popular que tingue que rivalisar en una potent estructura guanyadora que va ser l´UCD que hui ya no existix. De lo que es tracta es que els votants desencantats per les divisions internes i lluites pel poder organic del partit, cabrejats i arrepentits pels continuos incompliments politics, i la gent que li prestà el vot, per una banda, de centre social i per atra com a oferta supostament "valencianista" per ser el vot util per a impedir una victoria del Partit Socialiste, tota eixa gran massa de gent puga mirar cap a mosatros, cap al valencianisme, cap a Coalicio Valenciana com a unic partit en possibilitats. Per a superar les barreres politiques, electorals i mijatiques es important tindre una estructura cada vegà mes forta que mos garantise la maxima presencia social per tal d´aplegar personal i directament alla aon no podem aplegar d´una manera mijatica. Si en el 2007 en dos anys i mig forem capaços de presentar 140 candidatures en Castello, Valencia i Alacant, ara, com assunt prioritari, hem d´aprofitar l´estructura organica que tenim i la nostra presencia en els ajuntaments per tal de fer d´ella la millor caixa de resonancia social per a que el partit seguixca implantantse aon no te presencia i siga conegut socialment pels ciutadans al qui encara no els ha aplegat la veu del valencianisme. La creacio de nous consells locals, la consolidacio i ampliacio dels consells comarcals, l´enfortiment dels consells territorials provincials i de la ciutat de Valencia, el desenroll de les secretaries tecniques i comissions de treball, els cursos de formacio, la divulgacio informativa, la creacio i consolidacio d´una potent estructura jovenil que capitanege la presencia social per campanyes desenrollaes a peu de carrer i en mijos digitals, la seua implicacio en les propies estructures de govern del partit per tal de garantisar la perviviencia i futur de l´organisacio, el desenroll d´una politica d´acostament i colaboracio en entitats valencianistes per mig de la Coordinadora d´Entitats Culturals del Reine de Valencia i especialment en el Grup d´Accio Valencianista ya que no hem d´oblidar de que Coalicio Valenciana es i vol ser, per damunt de tot, fill fidel d´esta entitat mare de la que naixque... totes estes coses son objectius primordials dels Consell Foral del partit que tinc el honor de presidir. Desde el principi sabiem que el cami que triavem era i anava a ser molt, molt complicàt. Era lluitar front al discurs de la mentira dominant del que tantes voltes vos he parlat. No hem tingut mes mijos que els propis, perque tambe hi ha que resaltar que l’empresariat valencià, representacio paradigmatica del meninfotisme burgues valencià, sempre ha estat alineat en el possibilisme i l´oportunitat. De la mateixa manera, els sectors culturals i illustrats valencians es debatixen entre eixe meninfotisme i l’adhesio inquebrantable a la subvencio oficial, quan no a la nomina d´institucions catalanes que els fa correr per les seues venes -en el maxim entusiasme- la sanc d´un catalanisme irreprimible. |
||||||
3.-
Una ilusio possible. La tasca es complicà, pero possible. Esteu segurs. En els estudis que permanentment fem en el partit i que tinc a la disposicio de tots, dibuixen un futur prometedor. El calàt social de Coalicio Valenciana es molt mes fondo que el dels seues resultats electorals. El grau de coneiximent i simpatia multiplica per 20 el nostre vot i hem de vorelo com un signe per a l´estimul i l´esperança de cara a un futur que vos augure, tan dur com segur. Ni el PP governarà sempre en majoria absoluta ni el PSOE estarà sempre immers en la seua crisis de lliderage. Estos dos factors son importants per a que els simpatisants electorals de Coalicio Valenciana, eixos 170 mil votants del PP i 60 mil votants del PSOE que es mostren proclius al vot valencianiste, mos miren en possibilitats d´un autentic vot real. El congrés del PP de Juny d´enguany i el del 2010 si no es fan primaries, consolidaran un trencament i divisio interna que fara que, al manco, un sector significatiu del votant que prestà el seu vot util al PP, no a soles mire en simpatia a la nostra organisacio sino que decidixca votarmos finalment. El PP ya no sera el vot util, ya que la seua debilitat organica ya no sera una garantia de cavall guanyador ni inclus d´una oposicio ferma al Partit Socialiste. El congrés de Setembre o Octubre del PSOE d´enguany i la conviccio en Ferraz i Moncloa de que no es podrà guanyar en el 2012 en mayoria absoluta a nivell nacional si no s´invertix electoralment en la Comunitat Valenciana, farà que el PSOE millore la seua estructura en la nostra Autonomia i trobe un referent de lliderage, lo cual no sera massa complicàt. Estes dos circumstancies alienes a la nostra organisacio son i seran, en canvi, determinants per al futur de Coalicio Valenciana perque faran que el poder omnimodo que en majoria absoluta ostenta hui el PP en la Comunitat Valenciana s´acabe d´una vegà per totes. Sera en eixe moment, en eixe precis moment, en el que Coalicio Valenciana haura de tindre totes les seues estructures a punt per a la movilisacio per tal del guanyar el carrer de tots els pobles del nostre Reine per a fer aplegar a la societat valenciana el mensage autenticament valencià i valencianiste de qui es l´unic partit de referencia valencianista que ni s´ha venut ni es vendrà mai als interessos aliens al poble valencià. Vullc acabar esta conferencia en les mateixes paraules en les que acabava el meu articul de vespres de les passaes eleccions generals del mes de març. Estas elecciones no son las elecciones de Coalicio Valenciana, pero probablemente tampoco son las elecciones en las que nuestro Reino y sus gentes salgan beneficiados, sino todo lo contrario. Esto nos ha de hacer ver que es importante empezar hoy mismo, y sin demora o excusa alguna, a construir un futuro donde los valencianos adquiramos un protagonismo con nombre propio. O consolidamos un proyecto político propio que haga que se nos respete en la España asimétrica diseñada por Zapatero y los nacionalismos catalán y vasco, o seguiremos siendo una comunidad de segunda condenada a pagar las facturas de otros mientras nuestra decadente clase política del PP y PSOE nos sigue tomando el pelo y dejando que se prioricen sus intereses partidistas por encima y por delante de los verdaderos intereses sociales, culturales, morales, económicos y de progreso de todos los valencianos. |
||||||
