Molt a sovint, en un alardo d’ignorancia, de manipulacio o
d’abdos coses, es soste la següent tesis: “El Valencià
és la mateixa llengua que el catala, considerar el Valencià
com una llengua distinta de la catalana sería com si considerarem
a l’ andalus un idioma distint del castellà”.
Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del Valencià
i de l’andalus són identics? Al llector li proponc
un joc, el de les 7 diferencies; a vore si pot trobar-les.
1) La societat andalusa considera que l’ andalus i l’
espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma
que Valencià i catala són dos idiomes distints (concretament,
el 70% dels valencians segons el CIS de 2004).
2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Segle d’
Or. Valencia va tindre el primer Segle d’ Or de totes les
llengües neollatines –el XV-, centuries abans de que
naixquera Catalunya.
3) Els escritors andalusos tradicionalment han afirmat escriure
en espanyol o castellà. Per contra, cap autor del Segle d’
Or afirmà mai escriure en catala o que el Valencià
i el catala foren la mateixa llengua.
4) En Andalusia no hi ha texts seculars d’ autors andalusos
que diferencien entre andalus i castellà. Pero en Valencia
sí existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 afirmà:
“(...) el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana,
exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en lengua
catalana”.
5) En Andalusia sempre s’ ha utilisat la denominacio “espanyol
o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en
l’ actualitat -llevat de casos excepcionals- ningu contradiu
eixa nomenclatura. En Valencia tota la vida s’ ha afirmat
parlar en Valencià, i nomes des de temps historics recents
hi ha un intent de nomenar catala a la llengua dels valencians,
concretament des del naiximent del nacionalisme expansioniste catala,
datat de finals del segle XIX.
6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valencia
existia segles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic perque els
llocs geografics són els que otorguen el nom a un idioma.
7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l’
andalus com idioma distint del castellà. Pero sí hi
ha de catalans que admeten que Valencià i catala no són
la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni
Rubió i Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras i Candi,
Francesc Pi i Margall, etc.
CONCLUSIO: Sense eixir de la Peninsula, trobem tambe el cas del
gallec i el portugues, dos llengües bessones que s’ entenen
entre si i que oficialment són dos idiomes independents.
En eixe model és en el que de veritat encaixa el cas valencià-catala
(i no en el cas andalus-castellà com torticerament volen
fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec
(i no en l’ andalus com volen) tota la pseudociencia catalanufa
se vindria abaix.