Davant els continus atacs del grup municipal socialiste, nos veem en la necessitat de fer aplegar al poble de Burriana la nostra visió del problema idiomàtic que ve ocorrent en Burriana des de que tenim la regidoria de Deports.

Anem a fer una visió global del tema. Encara que nos agradaria poder resumir tota la problemàtica de la llengua, seria pràcticament impossible per que podríem omplir fulles i fulles en cites, referències, estudis, justificacions i mes arguments que justifiquen la nostra forma de escriure i per que resulta tant sagnant al Partit Socialiste, i mes concretament als seus dos representants que han eixit a bramar davant la nostra forma de escriure. No es el moment, ni som les persones mes adequades. Per això hi han un bon grapat de filòlecs i historiadors que son sistemàticament boicotejats i despreciats per els que ara se alcen contra nosatros.

En temps del franquisme existia una classe social afí al regim que “hablaba castellano por que era mas fino”. Esta espècie de “oligarquia” la hem substituïda per una nova classe social, que te com a únic fi el de que els valencians i els borrianencs tampoc pugam parlar en valencià. Primer el castellà, i ara el “normalitzat” o català, com el coneixem normalment.

El fons del problema es este, ni mes, ni menys. Estos senyors volen passar-se per el forro la història de la llengua valenciana i fer-la desaparéixer, substituint el valencià per un trist dialecte del català. ¿Que passa quan gent com nosatros gastem, parlem i escrivim com els nostres clàssics i en les regles que nos marquen els nostres filòlecs? Puix que els desmontem la paraeta. Tenen molt de camí fet, porten quasi trenta anys adoctrinant a les noves generacions , despersonalisant-les i dient que en sa casa parlen un “valencià vulgar”, que parlen mal. El valencià que ells ensenyen es el “cult”, el “bo”, i si et negues a reconéixer eixa doctrina, eixe dogma de fe, eres un incult, eres un proscrit.

Per això no poden consentir que gent com nosatros recordem al poble, als nostres, que hem parlat una llengua respectada i alabada en el mon, en tot lo mon , menys en casa, on gent com esta, preferix parlar català, pero tenint un “status” que els diferencie del reste dels mortals, que parlar i fer mes gran , si es pot, la nostra llengua valenciana.

El problema que tenim en el “valencià” que ensenyen als nostres fills es això, que no es valencià. Es català. Lo que passa es que per desgracia ningú, hui per hui, tenim valor per enfrontar-nos als nous discípuls de Goebbels. El seu problema es que nosatros parlem valencià i ells no. Soles tenen que agarrar un llibre dels seus fills ¿De veres vostés es creuen que això es “valencià cult”?¿De veres que se ho creuen?

Per acabar en el tema els direm que la normativa que gastem fon oficial en el Regne de Valencia en els primers anys després de la dictadura franquista, junt a la recent estrenada democràcia fins al any 1983 en que el govern socialiste va derogar per a la seua paulatina substitució per el català. Poc durà la alegria, nos sol passar seguit als valencians.

No es plat del nostre gust passar lo que estem passant, pero es deure dels representants dels ciutadans lluitar contra les lleis si estes son injustes, i esta ho es .En ninguna part del mon hi ha una llei que obligue als seus ciutadans a escriure de una determinada forma, ni se paga 6000 euros al mes als acadèmics que tenen que dirigir eixa acadèmia. Si vostés no veuen res estrany darrere d'açò, es possible que no comprenguen la nostra forma d'actuar.

Sabem que es difícil lluitar i queixar-se davant qui se creu en tot el dret de dispondre i manar davant i damunt dels sentiments i les persones. Que la seua veritat es la única i absoluta. Estem sofrint-ho. No volem erigir-nos com a paladins de ninguna lluita, pero algú tindrà que fer-ho. Va ser una promesa electoral i nos devem als nostres electors, a part de fer-ho en gust i convicció. Es lo menys que poden esperar la gent que vota a un partit, que els seus representants no'ls enganyen i facen lo que prometen. ¿Pot el Partit Socialiste dir lo mateix?