POLITICA

Entrevista a José Manuel Ricart Lumbreras Vicepresident de Coalicio Valenciana

A lo llarc de la seua militancia en el valencianisme voste arriba a ser Director General de la Conselleria de Cultura i Educacio en temps d´UCD. ¿Que recorda d´aquella etapa i que supon per al valencianisme en especial?

Va ser una etapa molt bona, molt creativa en la que l´UCD es va decantar pel valencianisme i em donaren llum verda pera valencianisar tota la Conselleria que havia deixat el PSOE plena de catalanistes, d´impresos catalanisats i de treballaors totalment catalanisats.

Yo tenia la plena confiança de Ferran Abril Martorell, de Manuel Broseta, del meu superior inmediat que era José Luis Manglano, de Mas que era el President Provincial... i em vaig dedicar en primer lloc a cambiar de lloc i a tirar ad algun funcionari catalaniste. I a partir d´ahí, pos per eixemple a cambiar cartells, cambiar els impresos, posar la Senyera en el balco (que no estava posà, estava alçà en una cistella tota plena de pols), i a partir d´ahi, pos per eixemple a examinar a siscents i pico mestres de valencià, preparantlos pera quan aplegara el moment, que seria en un any o any i mig, poder donar classes en valencià i prepararlos d´acort en les normes d´El Puig. Yo mateix, en companyia del Conseller José Peris Soler i d´atres directors generals prepararem les normes d´El Puig, que s´aprovaren i institucionalisaren en el meu mandat en la Conselleria i que estan publicaes i que al final, al pedre l´UCD, el PSOE les va tirar. Mes tart es va celebrar la semana de les Llengües Iberiques de Lugo, i la Conselleria va montar un stand de la Llengua Valenciana en un monto de llibres nostres, antics i classics, i clar, com alli estava el stand de la Llengua Catalana, els catalans al sendema desmontaren el stand i se´n anaren.

En l´epoca de la Conselleria es quan es va conseguir definitivament posar la Senyera, l´Estatut, l´Idioma Valencià, es va reconeixer l´Himne... practicament va ser la millor epoca del valencianisme, pero al pedre les votacions l´UCD... bo, es va quedar l´Estatut i els signes d´identitat, pero vam pedre el nomenament dels nostres mestres en valencià, que allo va ser un treball tremendo.


P- Com abogat participà en els recursos d´Alternativa Universitaria, a banda d´haver fet junt a Juan García molts atres, ¿considera que la via judicial pot sustituir a la política en la resolucio dels conflictes en els que estem inmersos o te que ser necessariament per mig de la politica?

R- Yo pense que la via judicial hui necessariament mereix prou garanties, encara que pera mi el Tribunal Constitucional es un Tribunal politic. Per consiguient ya s´ha vist en el cas que se va a recurrir que no dona resultat, perque la resolucio a la sentencia va ser injusta completament, encara que no siga totalment adversa, per consiguient, yo crec que si no tenim una quota politica que puga fer en principi de bisagra pera forçar als demes partits i en acabant tindre el major poder politic que represente realment al poble valencià, que hui no està representat en absolut, no podrem conseguir els nostres fins.

P- Voste ha segut membre de Lo Rat Penat, el GAV i l´entitat Joanot Martorell ¿Com califica l´actual situacio de la llengua valenciana despres del dictamen de l´AVLl?

R- Segons la vertent per la que es mire. Realment es una situacio greu, aixo no vol dir que siga una situacio insalvalble ni molt menos, el poble ya està parlant i està parlant majoritariament rebujant les formes catalanisaes. Yo crec que estem encara molt a temps de paralisar esta presio catalanista. Es una situacio desagradable que mos te que fer lluitar en totes les nostres forces pero que es pot salvar entre las entitats culturals i els moviments politics que s´estan produint en este moment.

P- Voste a banda de coma representant de la Joanot Martorell, participà en la firma del manifest de rebuig que se firmà en la Real Academia de Cultura Valenciana, que es un manifest que alguns han calificat coma suau, massa politisat ...

R- Yo el califique de suau.

P- ¿Pense que la presencia per eixemple de membres del Partit Popular en la reunio va tindre que vore en eixa resolusio tan suau?

R- Pot ser, pot ser ... i per atra banda, perque la composicio de la Real Academia no es lo que pensa una gran part del valencianisme. La RACV no la marca nomes la llengua, la RACV abarca totes les facetes culturals del poble valencià, per consiguient alli hi han una serie de persones que no totes son valencianistes; son valencianes pero hi han persones fluixes, passotes... hi han persones que no entenen, perque no entenen, tracten atres temes que no es el de la llengua. Entonces, eixe fet unit a la por de la RACV a politisarse i la influencia que induptablement fan possiblement membres del Partit Popular, pos tot aixo ha fet que el manifest d´oposicio al dictamen de l´AVLl haja segut, crec a criteri de la majoria dels valencianistes, suau. Yo estic totalment d´acort, l´apoye i l´apoyare, pero si l´haguera tingut que redactar yo personalment, sense dupte que haguera segut molt mes contundent perque la ofensa que se està fent al poble valencià es molt gran. Tal volta els membres de la Real Academia (no tots) tenen que lluitar dins d´ella. No capten encara la gravetat i l´alcanç de lo que mos ve damunt, de lo que se mos està fent.

P- ¿Per aixo l´absencia de la RACV en la Gala de la Llengua Valenciana?

R- Pot ser. Yo no estic en les interioritats de la Real Academia. Yo si que pense que la RACV deuria haver estat en la Gala de la Llengua Valenciana. Absolutament o enviar una representacio. Desgraciadament no va ser aixina i heu llamente.

P- Voste formà part del grup fundaor d´Unio Valenciana junt a personalitats de la enorme valia com Vicent Ramos o en Miquel Ramon Izquierdo ¿que el motivà per anarse´n d´Unio?

R- Yo vaig vore que alli havia una intencio de monopolisar el partit, per part de persones que hui ya no estan aci, i encara que yo al principi vaig anar a treballar en ilusio, al poc de temps me vaig donar conter que no me se tractava com yo entenc, com un valencianiste, que no se me donava participacio i ademes veia unes desviacions que en acabant es confirmaren. Per la porta del nacionalisme exagerat va entrar el catalanisme, i vaig vore unes desviacions dels seus principis, de les seues arrails, que van fer que me´n anara. En realitat me´n vaig anar forçat per les circumstancies, com si m´hageren tirat ,me´n vaig anar yo perque no podia estar ahí, I, en efecte, el partit va anar a menos hasda lo que s´ha convertit. S´ha vist que molta gent que hi havia alli havia anat nomes pera obtindre puestos; se n´anaren d´un puesto a un atre, se n´anaren al PP. En fi, vaig vore que allo acabaria mal, que allo ya no era Unio Valenciana en molt de dolor perque el vaig batejar yo. Estavem calfantmos el cap a vore quin nom posarli i li vaig donar el nom a Miquel Ramon Izquierdo que va vindre al meu despaig en taxi perque em va dir que no liu diguera per telefono perque teniem els telefonos punchats. I li vaig dir: ¿Que som? ¿Som valencians? ¿I que necessitem? Unio. Pos anem a posarli Unio Valenciana, i em va abraçar emocionat... ploraren els dos. Va ser un moment tremendo.

P- Partit que s´afonà en el seu di i continua afonat ...

R- Afonat completament. I que no te llums de que acerten en res. Les direccions i les coses que se fan estan completament fora de lloc.

P- Voste ha segut hasda fa un dies vicepresident del Partit Regional de la Comunitat Valenciana. ¿Per que adoptaren la decisio de disoldre este partit i entrar en Coalicio Valenciana?

R- Per una rao molt senzilla. Si mos dividim no podrem obtindre mai representacio parlamentaria. Mosatros ferem el partit quan varem vore que Unio Valenciana estava completament afonà. Mosatros ferem el Partit Regional a la vista de que no hi havia res en Unio Valenciana, pos no hi havia ninguna possibilitat de res. Al mateix temps i sense sabero s´havia fet un atre partit, que era Identitat del Regne de Valencia. Mosatros no sabien que s´havia constituit hasda que mos donarem conter que estaven treballant paralelament. Prenguerem contacte i uns mesos mes avant Juan Garcia va fundar Coalicio Valenciana. Entonces mos trobarem en tres partits. Ya mosatros, havien parlat la possibilitat de juntarmos tant en Identitat en Coalicio, i en eixe moment mos va tocar per telefono Juan García que havia pensat que devien de juntarmos i entonces iniciarem conversacions que duraren dos mesos, formarem la Plataforma dels tres partits; tinguerem lloc una serie de reunions. No mos va costar res perque l´ideologia i els fins eran calcats al 100 % i ¿qui tenia mes potencia? La locomotora mes gran era la de Coalicio i ademes el nom es molt favorable, perque “Coalicio Valenciana” pot admetre que seguixen coalligantse, el partit es una Coalicio, es dir que era un acert i mosatros en cert sacrifici, perque mos havien gastat molts millons i haviem posat molta ilusio pero Valencia esta per damunt de tot, diguerem que se sacrifica lo que siga per l´unio i anem a anar tots junts, anem a fer un cos fort ple de valencianitat que puga fer front al PP i al PSOE en les proximes eleccions. En eixa idea fonamental de salvament del Reine, en eixa idea anem.

P- ¿Una decisio senzilla o hi hagueren discrepancies dins del PRCV?

R- Senzilla. Va a ser una decisio senzilla. Unicament se treballaren les condicions, pero l´assunt estava clar que mos teniem que enjuntar, i mosatros inclus pensavem, i pensem, que consevol valencianiste de veritat que es negue a l´unio no mereix el nom de valencianiste en estos moments de perill absolut pera l´identitat poble valencià.

P- ¿Pensa que el proyecte arribarà a quallar en la societat valenciana o passarà com en atres opcions que s´han desdibuixat en el pas del temps?

R- Yo pense que quallarà perque esta crec que es definitiva. Ham adepres molt, han transcorregut 25 anys, tenim ya les experiencies. Sabem que mos enviaran submarins, que mos enviaran espies, que tractaran de desfermos, que faran totes les pressions possibles. Per eixemple ara volem reviscolar a Unio Valenciana, pera vore si aixina impedixen, pero yo pense que una gran part de la societat valenciana s´ha donat conter real de la traicio del Partit Popular i es una traicio tan vergonyosa, tan absolutament lleja, es un perill tan greu, que yo pense que la societat valenciana valorarà el treball de Coalicio i mos donarà els seus vots i crec que tindra representacio parlamentaria.

P- ¿Tindrem un 2007 en Coalicio en la Generalitat?

R- Si.

P- Molt be, si li queda alguna cosa que dir ...

R- Dic que yo ha treballat desde ben jove pel be de la valencianitat, i en acabant en el valencianisme, perque no deuria fer falta ser valencianiste deuria fer falta ser valencià. Pero clar el valencià pot ser el qui no treballa o el que no eixercix, i pera mi el valencianiste es el bon valencià que eixercix. Yo ha passat tota ma vida siguent valencià. Ha procurat inculcar la nostra cultura, el nostre idioma, nostres arrails als meus fills, als meus nets, a la meua familia. Visx en la terra que ame i que vullc viure i vullc defendre, i per lo tant alli estare sempre aon es defenga hasda que els valencians vixquem i mos tornen lo que mos correspon.