Va ser en juny del 79. Acabava de llicenciar-me en Filologia. El primer contacte "actiu" va ser colaborar en "Murta" i entrar a formar part de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana. Just era el moment  de l'ultim o penultim proces de la "Ortografia" i de la seua "Documentacio formal" que es publicarien poc  mes tart i que en el temps arribaria a coneixer-se -l'ortografia- com a "Normes d'El Puig" o de l'Academia. Va ser una epoca molt crispada i tensa a nivell de carrer, d'institucions, d'entitats, de partits, entre persones...

  ¿Que es per a tu el valencianisme?

  M'agarre a "que es", com em preguntes, i no a "que hauria de ser", de resposta complexa... La veritat... el valencianisme s'ha convertit per a mi en una especie de compromis perque sempre l'he vixcut com una manera de ser, de ser persona. Entenc que el valencianisme es com una manera de viure la valenciania i, sent valencià, em considere en l'obligacio de ser valencianiste... Pero tambe es un continu patir perque en el valencianisme m'he sentit lo que es diu "realisat", val, no ho negue; pero he tengut l'ocasio igualment de coneixer  fracassos i derrotes i traïcions i abandonaments i deixadees... que dolen mes que una patada en el fege perque son colps mes profunts.

    ¿Quina es la llinia d'investigacio en la que estas treballant?

  En estos moments no estic fent gran cosa. Si que es cert que estic colaborant seriament en el II Congrés de la llengua valenciana per mig d'una ponencia i ajudant en lo que puc en uns atres aspectes del congrés. Pero, llevat d'aixo, no tinc res mes. A hores d'ara em trobe cansat i un poc rebujat per la meua propia gent, cosa que m'ha produit un greu desencant que es traduix en un abandonament de la meua participacio activa dins del valencianisme. No obstant, tinc molt clar que, cas de mamprendre algun nou treball, continuaria insistint en el tema de la sociollingüistica, unica via de salvacio "cientifica" d'un problema politic.

  ¿Com recordes ara tot el proces de creacio de la AVL per part del Consell Valencià de Cultura?

  ¿Com dir-ho? Estava vivint una especie de "cronica d'una mort anunciada". Estavem presenciant en directe l'oficialisacio de la desaparicio de la llengua valenciana i ningu -o millor dit ben pocs- nos feen cas. ¡Estava -està- tan clar! La AVLl en la seua llei de creacio eren el segon cavall de Troya destinat a la destruccio, per dins, de les forces residuals del valencianisme i del valencià. Els resultats, anys despres, estan ahi. Qui seguixca creent en la "conveniencia" d'esta atra academia, la veritat, està betzo o, simplement, te depositats en ella algun tipo d'interes. He depres en el valencianisme que l'altruisme a soles existix en unes poques persones (i aixina nos ha anat, la veritat). Pareix ser que l'immensa majoria es mou per interessos personals, que no colectius. O, millor dit, es mouen pels interessos colectius sempre que estos siguen coincidents en els personals. Quan deixa de ser aixina, predomina l'egoisme i l'idealisme desapareix. Tart o pronte son premiats -i, el restant, pronte i tart som castigats-.

  ¿Que ha ocorregut en el tema de l'accentuacio en la RACV?

  Mira, a hores d'ara nos coneixem tots en el valencianisme; sabem qui es qui i qui vol que i qui està dipost a que... Simplement, hi ha uns quants membres en la Seccio -de dubtosos merits per a estar en ella- que han rebut ordens i estan fent merits per a ser premiats d'alguna forma -alguns d'estos premis ya s'estan produint-. Tenen l'orde de que la normativa del valencià s'aproxime lo mes possible a la del catala i l'accentuacio es una manera de fer-ho. Em resulta un poc "candoros", "candit" i, per supost, malintencionat, negar -per lo manco als que els coneixem des de fa molt de temps- l'evidencia. No hi ha cap de motiu "cientific" per a reintroduir els accents grafics (com tampoc l'hi ha per a no fer-ho). Estem davant un tema politic -no en Valencia: en totes bandes- i qualsevol peça que es moga en el  "tema de la llengua" es de caracter politic. Es infantil negar-ho i, damunt pretendre que son dos coses distintes. Hi ha qui diu:  "no podem permetre que es  confonguen llengua i politica; s'ha de despolitisar el tema de la llengua". Mira: no es pot despolitisar una cosa que, per naturalea, es politica. I mai es podra evitar que estiguen relacionades perque "fer llengua" es una manera especial de "fer politica".   

  ¿Que molesten mes, les actituts de determinades persones o la mateixa proposta d'accentuacio  pareguda  a la plantejada  per les Normes de Castello?

  Lo que mes em molesta es que es pensen que som bovos. Em molesta que se me plantegen criteris "cientifics", "llingüistics" i bla bla bla -¡i per part de qui!- i que es faça tot un montage paraoficial per a fer lo que volen.

  ¿Per que creus que ha  ocorregut este cisma en el valencianisme? 

  Perque no hi ha consciencia. Es cert que hi ha bons compradors en tentadores "propostes". Pero, si no hi haguera persones dispostes a vendre's, de res servirien els compradors i les seues propostes. ¿Que estem cansats? Ho comprenc. Tots ho estem, tots hem perdut -ara be, alguns, des de la resistencia, la fidelitat, la coherencia, l'honradea i l'honestitat,  hem guanyat molt en aspectes per a mi mes importants. Aço queda molt be dir-ho i, a un temps, es ben cert-. El pancatalanisme i l'espanyolisme han fet una llavor molt bona (per als seus interessos, evidentment) i ho estem pagant tots els valencians. Ara be, si des del primer moment i sense paliatius nos haguerem mostrat  TOTS ferms i haguerem tancat files en lloc de deixar-se seduir, t'assegure que en l'actualitat les coses estarien de forma molt diferent. Fer-li el joc a l'oficialitat es una manera oficiosa de cedir i de traïcionar. I hi ha moltes maneres de "fer-li el joc a l'oficialitat", es dir, de ser traïdors.

  ¿Qui t'ha decebut?

  Moltes persones. Persones en les que he cregut, persones a les que he ajudat, persones a les que he volgut -i molt-... En el temps m'han demostrat que m'estaven utilisant per a arribar a obtindre beneficis personals... I, en general, totes aquelles persones que han deixat de ser critiques i que han deixat de "sospitar" per a convertir-se en instruments de facil manipulacio que a la llarga beneficien a l'espanyolisme i al pancatalanisme. Es ben trist, perque hem acabat mirant-nos  de reüll entre nosatres: mai sabem d'a on va a vindre la proxima traïcio.

  ¿Si hagueres de fer una analisis de la situacio actual com la definiries (per una banda el valencianisme cultural i el valencianisme politic)?

  Crec que ya es el moment d'assumir que no hi ha diferencia -no tenim per que fer-la- entre aixo que denomines "valencianisme cultural" i "valencianisme politic". Els dos son -haurien de ser- la mateixa cosa (portem molts anys pretenent mantindre'ls separats i eixe ha segut un dels nostres defectes perque han acabat distanciant-se i per supost mai han conseguit coordinar-se). Vullc dir: ¿tenen els mateixos interessos i/o objectius? Puix, si tenen els mateixos interessos i/o objectius, no hi ha motiu per a que vagen separats. El valencianisme, hui, es residual. Pero ha de continuar sent; vullc dir, existint,  ya que  la nostra funcio en l'historia,  simplement,  sembla que consistix en ser els que passem el testimoni. D'una atra banda, possiblement un dels papers de major responsabilitat ya que, si no hi ha ningu per a passar el testimoni, este mai arribarà a cap de meta final. Possiblement el problema que hem tengut ha segut el de pensar que anavem a ser els que portariem a terme la recuperacio de l'identitat valenciana -en tot lo que esta comporta- i, el no conseguir-ho, nos ha causat eixa especie de frustracio que tant ha cansat ad alguns i que ha provocat la compra-venta d'uns atres.

 En atre orde de coses ¿que te pareix la nostra pagina web?

  Aneu a disculpar-me per la meua ignorancia en este tema. M'expressare millor. Soc coneixedor i usuari de  molts dels servicis que s'oferten per mig de les noves tecnologies. Pero no dedique a penes temps per a navegar per internet, no entre en chats, no em dedique a buscar i baixar-me programes...  i no conec molts pagines web, la qual cosa convertix les meues consideracions en una opinio de poca credibilitat. Aixina es que preferixc no contestar perque no tinc criteris suficients per a poder fer-ho en consciencia.