|
GIOCONDA
L´art en el Renaiximent italià Lleonart da Vinci (1452-1519)
Albert Cuadrado Regne de Valencia, 16 de Novembre 2003 LA FAMOSA MONA LISA Possiblement una de les obres pictoriques mes famoses de l'historia de l'Art Universal, la Gioconda, o Mona Lisa com es mes coneguda en l'ambit dels països anglosaxons, te sobre tot un ale de misteri que la acompanyarà per a sempre, com ho ha fet fins ara. Es, en primer lloc una de les poques obres de Lleonart de la que mai s'ha discutit seriament l'autoria, ya que la portà sempre en ell, des del moment de la seua eixecucio entre 1503 i 1505, traslladant-la fins als ultims dies en la cort francesa, d'ahi que esta joya de la pintura mundial se trobe en el museu del Louvre. Segons Vasari (primer historiador de l'art) es un retrat de l'esposa de Francesco del Giocondo, nomenada monna Lisa, d'a on venen els noms en que es coneguda esta taula. A banda d'estes senyes del sigle XVI, ha habut una gran cantitat de comentaris sobre qui es esta dama aplegant a dir-se inclus que es un autorretrat de Lleonart com a dona, afonant en la llegenda de la pressunta homosexualitat del pintor. LA GIOCONDA I L' ART POSTERIORLa repercusio d'esta pintura en l'historia de l'art es increible, portant a la giocondofilia i giocondofobia a extrems realment importants des de practicament el dia en que fon vista per primera volta. Les columnes que emmarquen el fondo, a penes imperceptibles en l'original (mes be s´intuixen en les fotografies) se perceben clarament en algunes de les numeroses copies que se coneixen des del sigle XVI, lo que fa pensar que la taula original fon tallada pels costats. D'estes copies se pot vore en la peninsula una en el Museu del Prado, d'un anonim espanyol del propi sigle XVI, ademes hi ha algunes giocondes nues. Encara aixina se veu com l'iconoclastia respecte a la gioconda pujà de to en el sigle XX en infinitat de transformacions i interpretacions de tot tipo, de les que sense dubte la mes famosa es la de Marcel Duchamp, que li posà bigot, ademes de canviar el titul per unas sigles de significat obsce com a protesta, com a demolicio d'un topic de bellea. LLEONAR T I LA PERSPECTIVAEncara que el misteri del seu rostre es possiblement lo que mes interessa a qui la veu per primera volta, tambe es de gran importancia el fondo del retrat. En este sentit, encara que parega un païsage irreal, està copiat quasi topograficament de les zones mes rocosas i de bromes de Llombardia, i no de la seua Toscana natal. En qualsevol cas lo important es el tractament que fa Lleonart de la perspectiva. L'artiste nos presenta una nova perspectiva independent de la perspectiva matematica de Brunelleschi, la perspectiva aerea, que ya havia utilisat en uns atres quadros anteriors com la "Verge de les roques", tambe en el Louvre. La perspectiva aerea consistix en, a banda de fer els objectes mes chicotets a mida que estan mes alluntats de l'espectador, en prendre un to mes blavos en la lluntania. Aço es basa en l'idea de que l'aire no es invisible i repercutix en el color dels objectes en la lluntania. Este tipo de perspectiva aplegà al seu cim sigle i mig mes tart en Velázquez, sobre tot, digne successor del mestre toscà. EL SECRET DEL SE U SOMRIUREEn quant al rostre de la Gioconda, es el virtuosisme tecnic de Lleonart qui dona el misteri, tan topic que se li atribuix al retrat. En primer lloc, el fet de que no tinga celles, o que siguen tan primes que a penes se veuen, fan que l'expressio del rostre tinga una cosa estranya, que es facilment demostrable si se veu el canvi d'un rostre en o sense celles. L'atra gran rao del misteri de son rostre està en el seu somriure, el famosissim somriure de la Gioconda. Lo mateix que el fondo te que vore en u dels avanços de Lleonart. En este cas es el conegut "sfumato" lleonardesc. Se tracta del pas de l'ombra a la zona lluminosa poc a poc en una difuminacio paulatina. Esta difuminacio fa que el somriure quede indeterminat en les comisures dels llavis, ya que no se sap fins a quin punt somriu, lo que dona este misteri que ha portat a esta image a una celebritat tan gran. Lleonart, ingenier, escultor, arquitecte, investigador i inventor sabe vore que el misteri està dins de la tecnica, i aço ho prova Lleonart en este quadro. Lleonart fon u dels artistes mes complets de l'historia de l'art, el paradigma de l'home del renaiximent. Un verdader home universal.
|
