JVH Antoni Canals, dominic com San Vicent Ferret, nos deixà un testimoni d'incalculable valor.

En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" afirma en gran claritat: "perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en lengua cathalana".

La cita d'Antoni Canals es tan clara, que els catanistes -partidadis de la fagocitacio de la llengua valenciana per part del catala- no han sabut encara refutar esta explicacio d'Antoni Canals.

Com a mostra de l'incapacitat catalanista d'explicar raonadament lo que Antoni Canals diu tan clar, podem recordar el comentari de Joan Fuster* a proposit de la frase de Canals: "És una frase que atordeix".

¡I tan que atordix als catalanistes!. Ya en el segle XIV els valencians teniem clar que el valencià es una llengua, i que el catala es un atra. Llengües paregudes, podem dir que cosines, pero en una identitat i una personalitat diferenciades.

El mestre Antoni Canals vixque en la segona mitat del segle XIV (1352-1419). Home influent en la seua epoca, Fra Antoni Canals va traduir -per encarrec del bisbe de Valencia- el llibre de Valeri Maximus (escritor romà del segle I). Atres obres d'Antoni Canals son "Scala de contemplacio" i "Tractat de Confessio".

A pesar de la voluntat dels valencians de denominar "llengua valenciana" ad este ric patrimoni cultural que es la llengua que parlem i que no debem perdre mai, l'Academia Valenciana de la Llengua (obra del Partit Popular) vol canviar la denominacio reconeguda en l'articul 7.1 de l'Estatut valencià per atres com "Catala" o "valencià-catala"...