Al jorn incert quant Deu vendra
conoxerem
los bens e·ls mals que fets haurem
tot clarament.

Com fossem del Cel exilat
per nostre mal
e pel demoni subiugats
a mort penal,
del loch reyal
volch devallar portant salut
lo fill de Deu, qui es vengut
tot humilment.

Crexent molt nostra pravitat,
la fi vendra;
lo mon per foch sera purgat,
e cremara,
tremolara
denant l’anyel tot furios
contre·ls mesquins de peccadors
iradament.

Los peys qui viuen dins la mar
tots cridaran,
e·ls animals, volent plorar,
udolaran
com sentiran
la fi venir, e l’om mesqui
damnat sera sens haver fi
de son turment.

Los arbres seran sangonents
gitant suor,
sentint la mort e·ls grans turments
del peccador;
car lo Senyor
per non jutjat irat vendra:
de gran dolor molt plorara
tota la gent.

Lo sol de negre se vestra
tot esmudat;
la luna gran claror perdra
per l’hom damnat,
car lo peccat
l’acusara; e·ls elaments
mudar se n’han los firmaments
del Jutjament.

Los munts capdals s’aplanaran
ab gran tremor;
les grans ciutats totes cauran
per fort pahor,
com lo Senyor
torbat vendra e molt irat
contra l’hom qui li es ingrat
desconaxent.

La trompa espaventra
lo mon present
ab un gran crit qui gitara
a tots, dient
de continent
dels moniments: «Levats vos morts,
reteu raho dels bens e torts
tot prestament.

Vendrem al loch que nos diem
de Josafat,
lo fill de Deu a qui veurem
aparellat;
mans, peus, costat,
les plagues sinch a tots monstrant;
los benificis recomptant
tot clarament.

«Mirau», dira als peccadors,
«ara·m veurets;
hoiats, pus yo mori per vos,
los meus retrets.
L’hom qui havets
tant menyspreat, qui·ns ve jutjar,
ja no y porets res amagar
secretament.

Veiats lo cap que us inclini
per que us besas;
veiats lo costat que us obri
hon vos salvas,
e tot atras
girat m’aveu desconexents.
Punir vos han los greus torments
eternalment».

Ay, lassos, mesquins!, que diran
a tal proces?
Amichs lavos no·ls aydaran,
ni los diners:
l’aur fi de pes
confus sera per lo gran foch.
De fugir no trobaran loch
legudament.

Ladonchs a Deu malairan
desesperats;
dins e fora cremaran,
sententiats
e comanats
a Lucifer, que·ls do torments,
lunyats de tots los bens presents
0 sens finament.

Senyor ver Deu, qui sou vengut
per nos salvar,
regits nos per vostra virtut;
vuyllats nos dar
per nos posar
lo vostre sobiran regnat
en l’altre mon,
car aquest tot jorn nos confon
fort malament.