Es freqüent sentir en boca de partidaris de l'imperialisme pancatalaniste que "el valencià i el catala es pareixen molt", i que un "catala i un valencià s'entenen en mes o manco facilitat".

Es cert. Lo illogic sería lo contrari. No obstant, a continuacio demostrarem que no es poden utilisar ni l'excusa del paregut, ni l'excusa de l'inteligibilitat, per a demostrar cap unitat llingüistica ni per a que una llengua absorbixca a l'atra.

A no ser que el pancatalanisme no tinga uns atres arguments mes solits i consistents...

EIXEMPLES D'IDIOMES PAREGUTS

(I EN ALT NIVELL D'INTELIGIBILITAT LLINGÜISTICA)

 - El gallec i el portugues son 2 idiomes distints.

-  El serbi i el croat son 2 idiomes distints.

-  El chec i l'eslovac son 2 idiomes distints.

-  El catala, l'occita i l'aranes son 3 idiomes distints.

-  El suec, el noruec, el danes, l'islandes i el feroes son 5 idiomes distints.

-  Etc.

!I entre totes elles s'entenen! !Milacre!

Per tant, CAP FILOLEC DEL MON, CAP SOCIOLLINGÜISTE DEL MON utilisa els criteris de "paregut" i/o de "inteligibilitat llingüistica" per a defendre cap "unitat de llengües" en qualsevol lloc del planeta.

Es llogic i freqüent que entre dos llengues VEINES existixca un cert "paregut" i una certa "inteligibilitat", i no per aixo ningu afirma que son "la mateixa llengua", i manco encara es defenen criteris de "unificacio", "estandarisacio" o "absorcio".

ALGUNS CRITERIS QUE INFLUIXEN EN LA SUBJECTIVITAT DEL PLANTEJAMENT

En el moment de realisar qualsevol hipotesis, deuriem de tindre en conte alguns elements subjetius entre els enquestats.

-EL NIVELL CULTURAL dels dos interlocutors:

 - No es dona el mateix grau d'inteligibilitat entre dos llicenciats en Filologia Romanica que entre dos persones sense estudis.

-El GRAU D'INTERES (i el posicionament ideologic):

 - Evidentment un valencià que siga partidari de l'imperialisme pancatalaniste tindra molt mes interes en "entendre" a un catala, que un atre valencià que no ho siga.

-LA NORMALISACIO LLINGÜISTICA vigent i les alternatives:

 - Dependra de la normativa utilisada per cada usuari:

- Normes de El Puig (R.A.C.V.).

- Normes del 32 (i els seus dos variants: la "original" i la "evolucionada" (catalanisada).

- Normes de l'Institut d'Estudis Catalans.

- Unes atres: futura Academia Valenciana de la Llengua.

- No olvidem que les "Normatives" obedixen mes a criteris ideologics que a criteris llingüistics.

-L'influencia dels MIJOS DE COMUNICACIO:

 -En Valencia existixen repetidors illegals de TV3.

-En Valencia s'escolta Catalunya Radio i unes atres emisores catalanes.

-En RadioTelevisio Valenciana s'utilisa una "estandarisacio" de l'idioma valencià procliu a la catalanisacio del mateix.

-En Valencia es subvencionen llibres i unes atres publicacions en catala.

LO RIDICUL DE LA TEORIA PANCATALANISTA

Pensem que (utilisant un criteri totalment arbitrari i per tant absolutament acientific) s'acordara que dos llengües en un 85% de "paregut" i/o de "inteligibilitat" foren la mateixa llengua.

¿Que passaria si dos llengües foren paregudes en un 84%? En eixe cas ¿NO serien la mateixa llengua?.

¿Que passaria si dos llengües foren paregudes en un 86%? En este cas ¿SI serien la mateixa llengua?.

I aplegat ad este punt: ¿perque no el 80% o el 90% en conte del 85%?...

Es ridicul. No te cap sentit.

I mes encara si parlem de "llengües vives" que han evolucionat (i evolucionen) sigle darrere sigle.

En est aspecte, hui per hui, es molt important tindre present la politica d'ensenyança dictaminada per la Generalitat (interessos personals i de grup, objectius a conseguir, etc.) de l'idioma valencià en Coleges, Instituts i Universitat, mes procliu al "adoctrinament en l'unitat de la llengua" que a la defensa de l'idioma valencià.

La prova d'aixo es evident: els llibres de text triats son editats majoritariament en Catalunya, mentres es censuren uns atres editats per Lo Rat Penat (institucio en mes de 120 anys de treball i servici a l'idioma valencià) i unes atres editorials (RACV, L'Oronella, Del Senia al Segura, etc) que editen en les Normes Valencianes d'El Puig. Identics objectius mafiosos mouen la politica de seleccio de professors.

En tot, aixo no significa un gran aument en el "paregut" i la "inteligibilitat" entre llengües. A favor de la llengua valenciana juga el fenomen de la "diglossia" l'arrelament de l'idioma valencià en les nostres comarques. Posarem un eixemple: Darrere de dos decades de "catalanisacio" en l'ensenyança i en els mijos de comunicacio, els valenciaparlants seguim sense acceptar paraules com "aquest", "nosaltres", "avui", avi", "sota", "tarda", "article" o "vehicle". Per tant, el llenguage parlat (pese als esforgos pancatalanisadors) no es tan facil de sustituir. Pot ser que aumente la similitut entre la llengua valenciana i el catala, pero no lo suficient com per a que la segona absorbixca a la primera.

Uns atres arguments:

 -No donarien mai els mateixos percentages un estudi sintactic, que uno morfologic, que uno fonetic, que un atre ortografic, etc.

- No donarien mai els mateixos percentages si realisem l'enquesta entre un valencià de Vinaros i uno de Tarragona (Zones limitrofes, a on es dona el fenomen del "llenguage de frontera") que si ho realisem entre un valencià d'Alacant i un catala de Girona).

- Si el mateix Institut d'Estudis Catalans (maxima autoritat llingüistica en Catalunya) reconeix a l'occita i a l'aranes com a llengües propies i diferents a qualsevol atra, ¿perque no reconeixen en molt mes motiu l'autonomia de la llengua valenciana?

!Que dos llengües siguen mes o menys paregudes, no significa que siguen la mateixa llengua!

!Que dos coses siguen paregudes no significa que siguen la mateixa cosa!

...¿Es eixa "la ciencia" de la que tant parlen els partidaris de l'imperialisme pancatalaniste?

...¿Son eixos tots els seus arguments?