Lo temps es tal que tot animal brut
requer amor, cascu trobant son par;
lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
e son fer bram per dolç cant es tengut;
agrons e corps han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora;
lo rossinyol de tal cas s'entrenyora,
si lo seu cant s'anamorada spanta.

E, donchs, si·m dolch, lo dolrre m'es degut
com veig amats menys de poder amar,
e lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa esser no conegut.
E d'aço·m ve piadosa complanta
com desamor exorba ma senyora,
no conexent lo servent qui l'adora
ne vol penssar qual es s'amor ne quanta.

No com aquell qui son be ha perdut,
metent a risch, si poria guanyar,
e, vos amant, que·m volguesseu amar
delliberat: no so 'n amor vengut.
Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;
ma voluntat Amor la te 'n penyora,
e ço de que mon cor se adolora
es com no veu ma fretura qu'es tanta.

Lir entre carts, ab milans caç la ganta
y ab lo branxet la lebre corredora:
assats al mon cascuna 's vividora,
e mon pits flach lo passi de Rams canta.